Sempre que em presento acostumo a començar esmentant que estudio arquitectura, perquè considero que això em defineix.
L'arquitectura va néixer com a resposta a la necessitat d'abrigar-se, d'aixoplugar-se, d'ordenar..., però per mi és una forma de vida, una forma d'expressió, un ofici, la materialització de les idees que satisfan els requeriments del benestar.
Em fascina l'arquitectura que respon al que per mi és el seu objectiu, projectar l'espai desitjat per tal de realitzar-hi amb ple confort les activitats o accions pertinents, assolint l'ambient necessari per al benestar de tots els usuaris.
Veig en l'arquitectura la capacitat de millorar la qualitat de vida de les persones així com dels pobles, d'ajudar a un millor funcionament del seu dia a dia; és també, per tant, una eina social.
Recau en els arquitectes i urbanistes una responsabilitat enorme, més enllà de l'estructural, ja que tot allò que creem genera un seguit de sensacions, que haurien de ser les desitjades o sorprenents. Una sola línia dibuixada pot canviar la quotidianitat d'algú.
Considero que en el meu dia a dia l'arquitectura hi és molt present: ha canviat la meva manera de mirar, passejar, pensar, observar..., ja que l'arquitectura és a tot arreu: des dels detalls com la col•locació d'una fusteria a determinar el paisatge urbà de qualsevol ciutat.
Les meves inquietuds hi estan sovint relacionades i s'alimenten les unes a les altres. Sempre m'ha agradat el disseny, dibuixar, la fotografia, la moda i l'art; estudiar arquitectura me n'ha proporcionat una visió diferent: ara no només valoro la bellesa sinó la funcionalitat i com s'ha arribat a assolir-la. Així doncs, estudiar arquitectura m'ha permès mirar més enllà.